A vegades arriba i unes altres no. Quan no arriba i no ho has decidit tu, és possible que et caguis en tota la humanitat. No obstant això, encara que arribi, no et posaràs a saltar de felicitat, perquè els teus nivells de mala llet són tan elevats que Satanàs se n’anirà de vacances per a cedir-te la seva plaça. És que tenir el cony regalimant sang i òvuls no fecundats no és tan meravellós com pot semblar.
Així doncs, per si encara no ha quedat clar, avui parlaré de la menstruació.
La primera cosa que cal saber sobre ella és que és un regal meravellós de Déu que només les dones hem tingut la sort de rebre, juntament amb la cel·lulitis. La segona és que és més molesta que un Calippo pel cul a l’hivern.
Els símptomes que caracteritzen aquest procés fisiològic són varis: des del ja esmentat humor satànic, passant per dolors dispersos en diverses parts del cos, nàusees, marejos, prostració i penjar-se d’un gronxador boca avall, aquest últim segons Evax. Un altre element característic és el canvi cromàtic de la sang, però només en els anuncis de compreses, on de vermella passa a ser blava. I bé, és una mica contradictori perquè cap de nosaltres se sent més aristòcrata en aquests dies amb aquest augment de gasos i flatulències.
Malgrat que totes les dones cada mes hem de bregar amb la menstruació, a ningú li agrada parlar d’ella i nosaltres som les primeres a sentir-nos incòmodes i avergonyides tractant aquest tema. I és que tampoc és pla de posar-se un cartell al coll amb el text “M’està sagnant la vagina però no passa res, mireu-me com si fos una persona normal”. Portar una estrelleta a la roba seria suficient potser, però el més adequat seria parlar d’ella sense baixar la veu, perquè quan li expliquem a algú que ens fa mal l’esquena o el cap no ens posem a murmurar. No ens sentim incòmodes… ni tan mullades, és clar.
Aquesta estigmatització ha fet que, el 2014, les feministes s’apropiessin del concepte “free-bleeding” (sagnat lliure), nascut en un primer moment com a broma en la pàgina anglesa de memes 4chan. En aquesta broma s’animava a les dones a abstenir-se d’utilitzar productes sanitaris, com a tampons o compreses, amb la finalitat de “sagnar lliurement” durant la regla i, a més, convèncer-les que els tampons són una eina d’opressió del patriarcat. La broma va acabar transformant-se en un veritable moviment el cas del qual més conegut és el de Kiran Gandhi (bateria de M.I.A), que el 2015 va participar en la marató de Londres amb la regla i sense tampó; és a dir que va fer tot el recorregut sagnant com si fos la protagonista d’una peli d’en Tarantino. Kiran sabia que el vermell li quedava bé i li donava lluminositat a la cara, però no ho va fer per això, sinó per a “Les germanes que no tenen accés als tampons i que, malgrat les enrampades i el dolor, ho han d’amagar i fingir que no existeix. Vaig córrer per a dir que sí, sí que existeix”. Perquè molts països no tenen els privilegis que tenim nosaltres, privilegis que estan sota el paraigua del drets humans: alimentació, aigua potable, salut i no morir per una hemorràgia menstrual, entre d’altres.
Per descomptat la decisió de Kiran Gandhi va rebre bastantes crítiques negatives i fins i tot amenaces, no obstant això va fer el pas perquè aquest sentiment de vergonya i brutícia associat a la menstruació fos cada vegada menys opriment. Així doncs, el 2015, la poeta canadenca Rupi Kaur va publicar a Instagram una foto de si mateixa en el llit, d’esquena, amb una taca de sang menstrual tant en el seu pijama com en els llençols. La foto, es va fer per a un projecte universitari que desafiava les opinions de la societat sobre un tema concret sense l’ús de les paraules, va ser censurada dues vegades per Instagram per infringir les seves Condicions d’Ús. És a dir, a part d’odiar als mugrons femenins, Instagram menysprea també a la regla. I la veritat és que és una pena, amb lo bonic que quedaria el vermell amb el nou logo. Malgrat això, la foto es va fer viral i Instagram va acabar demanant disculpes afirmant “Ah, ostres, era sang menstrual, no un estrip anal!”.
Si bé en alguns països la menstruació combinada amb l’escassetat de recursos pot significar un risc per a la salut de la dona, en uns altres, on els drets laborals són fonamentals, les dones poden demanar uns dies de baixa menstrual. La Xina, que des de sempre ha estat el màxim defensor dels drets laborals, joder, la Xina, deixa a les dones lliures de sagnar i patir en pau a casa seva, sense treballar. Els xinesos, capito? I passa el mateix al Japó, Taiwan, Indonèsia, Corea del Sud i en les oficines centrals de Nike. I tot això ho he volgut detallar perquè el concepte de baixa menstrual fos conegut pel meu cap. Perquè com m’ha ensenyat Ausonia, en aquests dies el que més em ve de gust és tirar-me amb el paracaigudes des d’un helicòpter sense por al fet que el tampó acabi perforant-me el coll de l’úter per la velocitat de baixada.
I com que aquest és el magazine de la teva marca de puterío, us estareu preguntant si les prostitutes treballen amb la regla. Perquè, segurament hi haurà clients vampirs als qui els agradaria, però en aquests dies les noies prefereixen no prestar els seus serveis. Ja sabeu, estan ocupades fent puenting.
