La veritat és que l’univers BDSM sempre havia despertat en mi molta curiositat, però mai se m’havia ocorregut aprofundir en el tema, per a què? Posar-ho en el CV tampoc em serviria de res. Fins que un dia vaig tenir la possibilitat d’entrevistar l’Ama Monika, una de les personalitats més importants i influents del sector. Vaig quedar amb ella en el Saló Eròtic de Barcelona Apricots i, haig de ser-vos sincera, el fet d’estar sola amb ella m’acollonava una mica. L’Ama Monika imposa molt, serà perquè no fa tant la impressió de ser una dona divertida o bromista, o serà per les peces de cuir, els talons quilomètrics i els fuets que porta com si fossin un accessori de moda qualsevol. Sigui com sigui, em feia molt de respecte. No obstant això, com sol passar sovint, les primeres impressions són enganyoses.
Vaig voler ser clara amb ella des del minut zero “Sóc una total inexperta en BDSM, hauràs d’explicar-me les coses com si fos una nena ximple”. Va ser en aquest moment que vaig veure per primera vegada el seu somriure, i amb ella vaig entendre que davant de mi no estava una domina del BDSM sinó una dona dotada de sentiments i capacitat d’empatitzar. o el que és el mateix, un ésser humà normal i corrent. “Bé, no em donarà cap fuetada”, vaig pensar.
La primera pregunta no la vaig fer jo, sinó ella a mi: “Quan publicaràs l’entrevista?”. Des d’aquell moment ha passat més d’un mes i ara, per fi, aquí estan aquests 50 minuts de conversa escrits en negre sobre blanc.
Ama Monika, quant temps fa que treballes en el BDSM? Porto 10 anys treballant i col·laborant amb el Festival Eròtic de Barcelona, i 15 anys treballant com a professional del sector.
Sempre has estat domina? Et seré molt sincera: vaig començar per un tema de diners. Havia de pagar la hipoteca i no em quedava més remei que ficar-me com a senyoreta de companyia, cosa que amb el meu caràcter no anava. La vida va voler que trobés una dona gran amb problemes d’alcohol que feia de domina i que em va proposar contestar al telèfon i fer com si fos la seva submisa. En aquells dies jo no tenia ni idea del que era tot això. Contestava al telèfon dient “La meva senyora en aquest moment està amb un esclau” i era mentida, estava més borratxa que una altra cosa. Fins que un dia em vaig dir “Bueno, per què no puc intentar-ho pel meu compte?” i així ho vaig fer. Vaig començar així, sense que ningú m’expliqués res, de fet barrejava sexe amb dominació. Vaig anar-ne aprenent gràcies als submisos que m’anaven ensenyant. Llavors em feia dir Patricia i m’anaven dient “Mira, has de fer això o allò”; no vaig agafar un llibre fins al cap de 5 anys. O sigui, vaig aprendre’n sola i amb els meus esclaus, que de fet, després de 15 anys, encara segueixen amb mi.
És a dir, des del primer moment, encara que no tinguessis cap mena de coneixement, has estat domina. Mai has estat esclava? No, mai he arribat a ser esclava. El BDSM ha fet que em trobés a mi mateixa, que descobrís el meu caràcter i la meva veritable manera de ser. Quan la gent que em coneixia va començar a assabentar-se’n, vaig tenir bastantes mogudes i menyspreu, però amb el temps va començar a ser-me igual perquè aquesta era jo i punt. A partir de llavors em van començar a obrir les portes dels llocs, vaig conèixer persones súper intel·ligents, vaig descobrir que aquest món és molt divertit, que té una amplitud de jocs i apart em va donar una llibertat impressionant. O sigui, amb el BDSM sóc jo mateixa.
Quina relació hi ha amb els teus esclaus fora de l’escenari? Quan et vaig conèixer la primera vegada, anaves amb dos dels teus esclaus… Sí, i un d’ells és la meva parella.
I en parella us porteu amb les mateixes dinàmiques del BDSM? No, no seria sa i es confondrien molt les coses. Quan hi ha una relació de temps ja és com un matrimoni. Crec que a una dona, així com a un home, li agrada tenir al seu costat una persona amb caràcter, que sap el que fa i que no li mani constantment, és que seria massa estrès. Alguna vegada clar que juguem, també m’ha donat alguns assots com qualsevol parella, i si ens ve de gust ens disfressem, fem sexe o el que sigui, però amb els altres és diferent.
En què és diferent? Tinc un esclau, des de fa 5 anys, amb el qual mai he tingut ni tindré cap mena de relació sexual. La nostra relació és un 24/7. Ell em veu com una Deessa inassolible a la qual ha de respectar i obeir en tot moment. Si jo em despullés, o simplement ensenyés un pit, tot aquest respecte, desig que sent per mi s’esvairia sense més, i passaria a ser una dona qualsevol. Amb la meva parella sóc una Deessa convertida en dona. Ara et’explicaré una anècdota curiosa sobre el meu submís. A vegades parla a destemps, o demana massa, sent amb això el que es comprèn com “un amo passiu”. Doncs, avui amb ell ha estat una mica curiós a l’hora de dinar perquè s’ha avançat a que jo li oferís les restes de menjar que m’havien sobrat i llavors li he posat el plat al terra i s’ha acabat menjant unes patates amb salsa al terra, aquí en el restaurant davant de tothom. Després li he demanat que s’assegués i tenia tota la cara bruta…
Mai et sents culpable o et fan pena? Em feien pena al principi, i saps el què succeïa? Que no aconseguia res. La pena és el pitjor que pots demostrar enfront d’un esclau, així com la por. La gent no ho sap però hi ha esclaus que es poden tornar contra tu, com no els sàpigues dominar i parlis amb coherència, se’t poden rebotar. M’he endut diversos ensurts dels quals he hagut de defensar-me en diferents ocasions…
Em pots explicar alguns d’aquests successos? Un, per exemple, em va aixecar la mà, però vaig tenir la capacitat de parar-li i dir-li: Però què estàs fent? A mi no m’aixeca la mà ningú”. Llavors li vaig dir que es posés de genolls, li vaig trepitjar el cap i li vaig posar el taló per les orelles dient-li “Rebràs la pallissa més gran de la teva vida”. Li vaig donar uns assots al cul i després li vaig manar que es baixés els pantalons, que es fes una palla, que es corregués terra i que ho llepés tot. Quan va acabar, li vaig dir que se n’anés de genolls amb els pantalons baixats fins a la porta i adéu, molt bones. I em va dir “És vostè molt bona mestressa”. Va haver-n’hi un altre, quan ja destacava com a domina, que em va aixecar la mans dues vegades i em va dir que a ell també li agradava pegar, així que li vaig dir “Què vols, que et doni bé per darrere?”. Perquè el vaig agafar, el vaig posar de quatre grapes, vaig treure un consolador, una escopinada sense lubrificant ni res i cap a dins en sec, i quan vaig acabar li vaig dir “Vés-te’n!”. El que et vull dir amb tot això, és que si una dona es vol prestar com a domina, ha de tenir caràcter, molta fredor i anar amb molta de cura, ja sigui amb el que fas amb els submisos, o amb certes persones.
No creus haver perdut una mica d’humanitat? No, jo sóc molt judiciosa. Tinc molta humanitat, ploro quan veig coses dolentes que succeeixen realment en la vida. He conegut el que és gent sàdica i que m’ha fet molt de mal. He sofert jo també assetjament psicològic. I també, he sofert alguns assots i fuetades, sé el què és i no m’agrada, però tot això m’ha fet crèixer com a domina i com a persona. Jo sé el que volen els submisos i tinc molta cura. Si hagués perdut la humanitat hagués fet moltes barbaritats, m’han demanat cada cosa…
Com què? La barbaritat més gran va ser la d’un senyor que volia que el castrés. Teníem una sessió d’unes dues hores de sado genital molt forta, però estava pensant constantment que volia ser castrat. Llavors un dia ja cansada d’escoltar sempre el mateix, li vaig dir que el portaria a un doctor per a que li ho fessin. Tenia pensat fer-li una broma per donar-li un escarment, li vaig dir que a partir d’aquell moment no hi hauria cap paraula clau, que li donaria tot el que estava demanant i no hi hauria marxa enrere. Doncs, es va quedar acollonit. Li vaig dir “Serà el dia del teu aniversari. Primer farem una gran festa i portaré una senyoreta que et farà companyia i cardaràs com un boig, vull que et quedis buit”. Per descomptat era tot fals, era només una trama que estava muntant. La meva intenció era portar a un amic alemany que fingís ser el metge, dormir-lo i que quan estigués mig sedat veiés al doctor i es fes un embolic. Volia que al matí es despertés amb pinces en els testicles perquè es cregués que eren els punts i per a menjar li volia donar una truita que suposadament estava feta amb el que li hauríem llevat. Però quan li vaig dir que eren 5.000 euros, es va arronsar i no es va fer res.
Els teus clients solen tenir molt de poder adquisitiu? Hi ha de tot, a tothom li agrada això. Hi ha qui s’ho pot permetre i qui no. Hi ha qui fa “brico-sado” perquè no es pot permetre una altra cosa. Quan vaig començar a treballar en això, totes les eines me les feia jo. El meu primer fuet va ser un mànec de martell i un cinturó.
I ara tens un estudi? Ara tinc un estudi que al·lucines…
Si no recordo malament, has sortit en molts programes de tele, veritat? Sí, he sortit a “7 días, 7 noches”, a “Vidas anónimas”, a “Todo Madrid”, a “Callejeros”, a “La Noria”, a “La Mesa Redonda”” i en molts més programes que ara mateix no recordo.
I com vas arribar a tenir tanta notorietat? El primer gràcies als meus submisos, i després per anuncis en diaris. Després vaig conèixer al propietari de Tacones Altos i amb ell vaig començar a assabentar-me dels festivals eròtics, i Mistress Monic va ser la que em va obrir el pas.
Llavors és per això que et dius Ama Monika? No, no és per això. Aquest nom me’l van posar entre els submisos, ells van decidir.
Continua llegint l’entrevista aquí.
