A l’últim post vam parlar d’algunes tècniques de persuasió útils per les escorts per tal de millorar la seva estratègia de vent durant el “paseíllo”. No oblidem, que al cap i a la fi, el que ven a una escort és el seu cos, per tant el “producte” haurà de presentar-se de la millor forma per tal que el client es senti atret per ell i acabi comprant-lo.
Tanmateix, abans que el client vingui a viure el “paseíllo”, possiblement haurà passat primer per un altre aparador: la pàgina web amb les fotografies de les noies. És exactament allà on el potencial comprador prendrà la decisió: comprar o no comprar, aquesta és la qüestió. Doncs, s’ha de tenir en compte que el temps de permanència a una pàgina web és bastant breu, així que les fotografies hauran de convencer-lo immediatament.
Per a què el potencial comprador prengui una decisió, les fotos hauran de penetrar a la seva ment en el menor temps possible, i així entraran molt a fons en el seu subconscient. S’ha de despertar el desig, alimentar el “morbo”, provocar les ganes d’empotrament. Així que la pregunta sorgeix per si mateixa: com han de ser les fotos per aconseguir tot això?
- Naturals: oblidemnos de les postures “cutres” que estàven tan de moda als anys 70’. Avui en dia el millor es mostrar el “producte” en un context realista i creïble. Això es tradueix en imatges que semblin robades de la intimitat: al llit mentres es llegeix una revista, dutxant-se, bebent d’una botella, treient-se el sostenidor, prenent el Sol o qualsevol altra acció que tot el món fa a diari sense donar-li importància. A veure, petant-se els grans o treient-se el Tampax, millor evitar-ho. Això si, la prospectiva de l’enquadrament es fonamental, sent aquesta com la d’un voyeur que espia d’amagades.
- L’estilisme: com menys roba, millor. És així, s’ha d’ensenyar bé el “producte”, sense oblidar-nos que s’ha de complir amb el paràmetre de naturalitat. Llavors, per a què posar-se un banyador de lleopard amb tacons rosa “fosforito” quan estàs al llit? Això a la vida real no passa, i si passa és que ets una de les Kardashian. I tot el món sap que és millor que et diguin puta que Kardashian,no? Per tant, via lliure a la llenceria d’encaix, als colors naturals, a les picardies, als tangues, culots, les mitges, els lligacames o qualsevol prenda que et faci sentir una noia terriblement sexy i femenina, i no vulgar. Al marge de la llenceria i del cos despullat, hi ha altres prendes que funcionen bé, com els shorts texans, les jaquetes de cuir, les camisetes casuals i les semi-transparents, així com les camises o samarretes d’home.
- Sense por i sense vergonya: el xut, noies, s’ha d’ensenyar el xut. Us agradi o no és el que més “ven”. Som conscients que estar davant d’un objectiu mig despullada no es gens senzill, i dóna igual si el teu treball es vendre el cos. Tot i això, s’ha de vèncer la por i la vergonya sigui com sigui. Per aquesta raó es molt important confiar amb la feina del fotògraf i del seu assistent, i prendre’s unes quantes copes abans. Que no… que això és broma!
- Photoshop: aquesta eina diabòlica s’ha d’utilitzar en la seva justa mesura, és a dir, si sóc una noia gordeta no puc pretendre sortir a la foto prima com el mànec d’una escombra. En argot publicitari això es diria “enredar”, encara que alguns publicistes prefereixen dir “publicitat enganyosa”. Els retocs estàn permesos fins a un cert punt: treure cicatrius, pigues, tatuatges o altres elements que puguin duur a identificar una noia. Així que si estàs pleneta, accepta-ho i menja una mica menys!
Us deixem amb algunes fotos que reflexen el que acabem de comentar. Amb quina us quedeu? Ja ho sabem… amb totes!
