Des de Apricots, i en ocasió del Dia Internacional de la Treballadora Sexual, hem decidit que era necessari aclarir conceptes entorn del sector del sexe de pagament. Ens vam adonar que hi ha molt de desconeixement i confusió i, com els mitjans no ajuden en la labor d’informar, volíem intentar-ho nosaltres. Un puticlub, vulgarment dit.
Com a primera cosa, és important evidenciar que no existeix cap mena d’estudi exhaustiu sobre la prostitució en si a Espanya; les recerques se centren més aviat a parlar de tràfic, d’explotació, de violència, de màfies, etc., i no obren els ulls per a veure i poder explicar tot el que realment abasta aquest sector. El mateix succeeix a nivell europeu, on, per exemple, l’ONU ha realitzat l’informe “Tràfic de persones cap a Europa amb finalitats d’explotació sexual” estimant que un 15% de les treballadores sexuals són víctimes de tràfic. Així doncs, si el 15% de dones estan obligades a prostituir-se, per lògica el percentatge restant es compon de dones que decideixen fer-ho voluntàriament, sigui per la raó que sigui.
Un altre aspecte que volíem puntualitzar és que mai s’esmenta el fet que els homes també es prostitueixen. És possible que sigui un percentatge ridícul respecte al de les dones, però igualment, per què s’amaga? En cap recerca o estudi, nacional o internacional, hem pogut esbrinar el percentatge d’homes que ofereixen serveis sexuals. Així mateix, ha estat impossible trobar dades sobre les persones transsexuals que ofereixen els seus cossos a canvi de diners.
Aclarit el fet que la tracta, l’explotació, la màfia són una (trista) realitat, en la infografia detallem els llocs on sol moure’s una persona que decideix prostituir-se de manera voluntària i aquells on ho fan les que hi estan obligades.
Esperem que la nostra aportació serveixi per a aclarir dubtes sobre el sector del sexe de pagament. Mentrestant, continuarem construint el camí perquè la prostitució ètica sigui una realitat.
