A vegades les coses que es descobreixen quan treballes en aquest sector et deixen realment bocabadat, i no perquè hi hagi algú que et vulgui emplenar la boca. És el cas dels criteris que utilitzen els homes a l’hora de triar una noia de companyia. Si deixem a un costat el filtre dels gustos de cadascun, com el color del pèl, la grandària del pit o l’alçada, descobrim que a molts homes els donen molta més morbositat unes nacionalitats que unes altres.
Segons alguns estudis que ningú encara s’ha preocupat de dur a terme, hi ha dues raons per les quals alguns homes apliquen el filtre de la nacionalitat: d’una banda és per la reputació que algunes ètnies tenen, la qual cosa comporta una gran falta de confiança i d’atracció física. D’altra banda està la visió happy flower àmpliament difosa sobre altres cultures, la qual cosa comporta fer-li creure a alguns homes que perquè una noia és del Carib i sap ballar salsa, carda millor que elles.
Arran d’això, les escorts no han tingut més remei que “personalitzar” les seves nacionalitats, per la qual cosa algunes noies romaneses acaben dient que són poloneses o búlgares, les russes que són d’Eslovènia, les equatorianes que són colombianes i les dominicanes que són cubanes.
Una altra cosa que sol passar és que les noies de companyia canvien la seva nacionalitat no perquè aquesta tingui mala fama, sinó perquè hi ha molta oferta d’aquesta nacionalitat. Per exemple, si el mercat del sexe de pagament està saturat amb la presència de noies de la República Dominicana, llavors elles que en saben molt de fer negocis, van dient que són d’un altre país i llestos; el màrqueting aplicat al puterío.
Es diu que quan les mentides són necessàries, deixen de ser mentides. Perquè, en l’àmbit de la prostitució semblen necessàries, i que li farem?
