Revelacions d’una Domina del BDSM (Ama Monika). Part 2

Em pots explicar quantes pràctiques diferents hi ha dins del BDSM? El que es coneix com a BDSM és un gran ventall de jocs. Qualsevol objecte pot ser un fetitxe. Hi ha a qui li agraden els pits, a qui li agraden els peus; hi ha fetitxistes de dones fumadores, és a dir els excita veure una dona fumant i que els tirin el fum damunt. Hi ha qui adora simplement uns talons, unes botes, unes mitges, un melic, el cul, els tangues o calcetes, els colors, els sons, els sentits. Hi ha gent a qui li agrada que li tapin la cara o que el tanquin en un lloc i que no escolti res; hi ha a qui li agrada jugar a ser lligat, que li facis diverses postures i després, quan es deslliga, veus que té tots els pantalons tacats. Això es diu masturbació per fricció. En intentar deslligar-se, es masturba.

És clar perquè tu, amb els teus clients, mai tens relacions sexuals… No, mai. Quan tens relacions sexuals, com a mi em passava al principi, després ja no tornen. Un submís o esclau de debò mai practica sexe amb la seva mestressa, tret que siguin esclaus sexuals, que això ja canvia i és una altra cosa.

Si una dona et demanés ser la seva mestra, ho faries? Sí, i el primer que li diria seria “Mai et baixis les calces!”. No hi ha moltes dones que realment puguin fer-ho, al final acaben cedint i dient “Quina pena”. Jo també ho vaig sentir així, però després pensava “Mira com està gaudint”.

Hi ha alguna cosa que no faries mai a un esclau? Mira, el scat no m’agrada gaire però ho vaig fer. Ho vaig voler provar amb una persona de confiança, va ser una experiència molt forta. Però ja et dic, prefereixo fer això, encara que no m’agradi, que ficar-me al llit amb els homes. En l’escala de BDSM no sé bé què és el que no faria mai, però per exemple em donaria molta feredat fer talls. Això no ho faria perquè no estic experimentada, és que no faria res que no sàpiga fer a la perfecció i que suposes un risc per al submís. No cal ficar-se en el que no se sap i menys en això, perquè pot arribar a ser molt perillós. D’altra banda a mi m’és igual, m’agrada experimentar i ampliar els meus límits.

I què és el que més t’agrada fer? M’agrada molt el joc amb foc, però és molt perillós. No es tracta de cremar a la persona, més aviat és enterrar a una persona en cera. La cera està caldosa com la sopa, a uns 45º. S’escalfa en una olla gran, al bany María, i després la hi tires damunt. acostuma a fer una espelma del seu penis i li calo foc fins el límit. Jo amb això em diverteixo com una nena dolenta.

Sents plaer quan fas aquestes coses? Sí, i he arribat a tenir orgasmes, mentals un munt. Quan estic concentrada amb un esclau i estem tinguent una sessió súper bona, és com una unió que fa que encara que jo estigui posant agulles, veig que està gaudint, que està erecte i està tota l’estona “La meva Mestressa, la meva Mestressa; Vostè és adorable” això et dic jo que és apoteòsic. O amb les dones, perquè també he tingut a dones, em poso el penis i ja em transformo totalment. Surt el mascle que porto dins. Les agafo pel pèl, les munto i me les tiro…

Però això ja és BDSM sexual, no? No, perquè no hi ha contacte amb la pell. Aquí simplement tinc un arnès, ella a mi ni em toca.

La paraula clau sol ser sempre la mateixa o va canviant? És sempre la mateixa, porto amb “maduixa” 15 anys.

Tens intenció d’actualitzar-la? No, per a res del món, perquè així ja em coneixen. Quan una persona entra per primera vegada a l’estudi, per a mi no és ni esclau ni res. És important que sàpiga una mica com actua la mestressa, així que si em diu “M’agenollo, Senyora meva?” , li dic “No, aixeca’t. Primer parlem i quan jo et digui agenolla’t ja passes a ser meu; però de moment jo t’haig de conèixer”. És que abans de res som persones. És necessari que m’expliquin primer quines són les seves limitacions, si tenen al·lèrgies, si han tingut alguna embòlia… tot això és molt important.

Els fas signar alguna fulla en la qual declaren ser ells mateixos els responsables de qualsevol cosa que pugui passar-los? Quan són sessions molt extremes sí, o si no els gravo. És pel meu bé també, perquè si no s’en poden anar a la policia i es poden inventar qualsevol cosa i et trobes amb un problema o en un escàndol. Cal guardar-se l’esquena.

Els esclaus solen tenir més d’una mestressa o són fidels a aquesta? Això depèn de tu, si li deixes petjades psicològiques. Cal deixar alguna intriga al seu cap. Si vols que tornin has de saber com enganxar-los i deixar-los alguna cosa que els demani tornar. Un dels meus esclaus, per exemple, ara que porta 5 anys amb mi, vol que li posi un xip de gos; tenim un contracte per a tota la vida. No obstant això, sempre hi ha a qui li agrada picotejar d’aquí i d’allí, és clar.

Els esclaus que fan els espectacles amb tu reben alguna recompensa econòmica? No, per a res. Fins i tot m’ajuden a pagar l’autopista i el menjar. Ells tenen els seus negocis, això és alguna cosa que els hi agrada, només ho fan per plaer. I a més, jo no admeto esclaus ximples, m’agraden aquells amb personalitat, gent que tinguin la seva feina i els peus a terra, que sàpiguen que això és un joc i que no ho portin més enllà. I encara que siguin esclaus meus fa més de 5 anys, si volen una sessió privada l’han de pagar. No tinc esclaus mal acostumats, això és un capritx d’ells, llavors si tu vols alguna cosa ho has de pagar perquè jo també tinc altres coses a fer.

I els que porten amb tu des dels teus inicis, els que et van ensenyar a ser l’Ama Monika, quina relació tens amb ells? Per a mi certes persones ja no són els meus submisos, són els meus àngels de la guarda, són la meva vida, perquè el que han fet ells per a mi no ho fa qualsevol. Dels submisos i els esclaus que porten temps amb tu cal saber valorar tot el que fan per tu, i si en un moment donat et necessiten, tu fer per ells el mateix, i això no és rebaixar-se ni res semblant.

Aquí està el famós costat humà del qual parlàvem abans… Sí, aquí està. Veus que encara em queda una mica d’humanitat! *riures*

Has parlat d’esclaus i de submisos. Quina diferència hi ha entre un i l’altre? Hi ha molts rols en això del BDSM. Per exemple, l’esclau és com un rebel, que es pot escapar quan vulgui però no ho fa perquè respecta aquest moment. A aquests els agraden els fuets i que els colpegin i assotin. Els esclaus rebels cal saber-los tractar, són els que més es poden rebotar amb tu, aquí has de ser molt ferma. El submís és més com un gosset, un chihuahua. Un submís pot ser simplement un submís obedient, et recull la roba, et neteja, i no tira pel tema del dolor o del càstig. Després està el masoquista que gaudeix amb el dolor, o millor dit, amb el que la gent pot considerar dolor. I després el sàdic, que és qui proporciona aquest dolor. Però el masoquista és sàdic de per si mateix perquè li agrada també donar, d’aquí sadomasoquista.

I tu ets mestressa, domina… Sí, jo sóc domina, a mi em van posar això i m’agrada. Ama Monika, amb K.

Creus que algun dia deixaràs això del BDSM? No, mai, no podria. Jo aquí he conegut a la meva gran família i això em dóna molta llibertat.

Quan no treballes, o sigui, que no ets l’Ama Monika sinó la María, què fas? Doncs sóc una dona normal, em dedico al meu pis, netejo, faig la compra, faig esport…

Hi ha res més que vulguis afegir, una cosa imprescindible sobre tu que haguem de saber? Que sóc una dona molt accessible, no tinc la síndrome de la deïtat, perquè hi ha moltes dones que es deïfiquen, es creuen que tothom s’ha d’agenollar als seus peus. A mi m’agrada que em deixin en pau, muntar amb bici de tant en tant, fer els meus exercicis… en resum, que sóc molt normal. Ah, i no m’agraden per a res els esclaus ques emblen mosques colloneres.

Em vaig acomiadar d’ella sabent que en uns minuts tornava a pujar a l’escenari per a realitzar una de les seves performances. “Portem molt de temps, els meus esclaus estaran preocupats” em va dir. Si els seus esclaus estaven preocupats, no sé com hagués pogut estar la meva mare sabent que estava asseguda al costat d’una dona que estava a punt de banyar en cera calenta a un ésser humà. En fi, cadascú a lo seu, moltes gràcies pel teu preciós temps, Ama Monika!